Es complixen 30 anys de la mort de José Palamós, l'acordionista cec de Puçol

Es complixen 30 anys de la mort de José Palamós, l'acordionista cec de Puçol

En 1925 naixia a Puçol José Mª Palamós. Cec des del seu naixement, el nostre veí es va convertir en el millor acordionista d'Espanya i va recórrer tot el país delectant el públic amb les seues cançons. Ja han passat 30 anys des que va morir, però el seu llegat encara perviu. Els que el van vore actuar mai no oblidaran les notes musicals del seu acordió.

El 9 d'abril del 2010, José Mª Palamós Tomás, el magnífic acordionista cego de Puçol, hauria celebrat el seu 85 aniversari. Malauradament, la seua llum es va apagar a Barcelona un ja llunyà mes de setembre de 1980. La seua pèrdua ens ha privat de disfrutar de les seues magnífiques actuacions musicals. No obstant, fins a la data de la seua mort, milers de persones van poder delectar-se amb els seus concerts d'acordió  durant les seus gires per tota la geografia espanyola.

Allí on anava, José Palamós rebia els calorosos aplaudiments del públic per les precioses cançons que tan ben interpretava amb el seu volgut acordió. A Puçol, Sagunt, València, Barcelona, Badajoz, Tolosa, Burgos, Lleó, Palència, Oviedo, Vigo, Ceuta, Tenerife... i en tantes altres ciutats i pobles encara recorden eixe acordionista cec capaç d'emocionar-los amb el seu extens repertori musical. I és que José Palamós s'atrevia amb qualsevol gènere. Era capaç de tocar clàssics, vals, sambes, boleros, mambos, jotes.... I per descomptat les cançons populars de la Pasqua a Puçol, on les quadrilles de jóvens es barallaven per fer-se amb els seus servicis.

La seua consolidació com referent de l'acordió a Espanya es produïa en la dècada dels 50, quan José Palamós guanyava el Campionat d'Espanya d'Acordió dos vegades consecutives (1951 i 1952). No obstant, no va poder participar en el concurs internacional de Copenhaguen (Dinamarca) per falta de consignació per al viatge, al ser obligatori portar un acompanyant en els desplaçaments. I és que l'acordió només li donava per a subsistir. Este gran músic es veia obligat en els seus viatges per  Espanya a actuar allí on tenia ocasió: teatres, casinos, bodes... però també puntualment en algun cantó, on regalava el seu art als transeünts. Curiosament, havia dies que guanyava més diners amb els seus concerts al carrer (fins a 100 pessetes de l'època que no està gens malament) que en les actuacions convencionals.

Després d'haver recorregut diverses vegades Espanya, primer en companyia de la seua germana Amparo, i després de la seua esposa Josefa Vidal, i de delectar el públic amb la música del seu acordió, José Palamós moria un 17 de setembre de 1980 en la ciutat de Barcelona amb només 55 anys.

La seua consolidació com referent de l'acordió a Espanya es produïa en la dècada dels 50, quan José Palamós guanyava el Campionat d'Espanya d'Acordió dos vegades consecutives (1951 i 1952)

Amparo Palamós recorda perfectament alguns moments clau de la seua vida, com aquell dia en què el van cridar per a actuar en ui li va tancar nombroses portesna boda que se celebrava en l'església dels Sants Joans: “en principi el capellà no li va deixar entrar a la cerimònia,  pel que el meu germà va tocar l'Ave Maria de Schubert en la porta. Al sentir-lo, el sacerdot li va fer passar i va tocar la resta de la cerimònia”.

I és que des que va començar a tocar l'acordió als 14 anys, José va entendre que podia ser la seua forma de vida (“aquell dia li van donar cinc pessetes per la seua actuació”, recorda Amparo), però la seua posició ideològica, poc pròxima al règim, li va ocasionar no pocs problemes i li va tancar nombroses portes: “els meus pares eren liberals i nosaltres hem seguit si línia”, reconeix la seua germana, “per això ací no tenia vida i s'havia d'anar a tocar als pobles de la contornada els caps de setmana, perquè de dilluns a divendres treballava venent cupons”.

Després de nombrosos periples i viatges, comença a assentar-se en els anys seixanta, sobretot gràcies al quiosc que hi havia junt amb la cafeteria Marba, en el passeig: encara que moltes vegades agafava l'acordió i tocava, era una època en què ningú tocava res, de fet, es dedicava a vendre en un quiosc i era cec. Era fàcil veure a l'estiu el passeig ple de taules i tots pendents de les actuacions de l'acordionista cec, fins al punt d'arribar a deixar el quiosc per a dedicar-se només a tocar en els últims anys… “encara que mai cobrava per això, si de cas li invitaven a algun café, però sou mai va tindre”, insistix Amparo.

Ja en la dècada dels setanta, va morir la seua dona, Pepita, i José María es va anar a viure amb la seua germana Amparo, qui li va convéncer perquè deixara definitivament el quiosc en 1977. Va ser una època trista en què va deixar inclús de tocar l'acordió durant uns anys. Fins que en 1980 Amparo va aconseguir que tornara a la música: “es va comprar un acordió nou que li va costar mig milió de pessetes i se n'anava a sa casa, on tenia una habitació encoixinada en què tocava durant diverses hores al dia”. Lamentablement esta tornada a l'alegria de viure va durar poc: l'acordió el va comprar al maig i el 14 de setembre José Palamós, l'acordionista cec, moria.

Puçol, el seu poble natal, li recorda i homenatja des de fa anys amb un carrer que porta el seu nom, situat en una travessia de l'avinguda Alfinach. “Va ser amb Josep Vicent Cuello com a alcalde quan se li va dedicar este carrer, que és el primer reconeixement que ha tingut en el seu propi poble”, finalitza Amparo.

A pesar de la ceguera que li va acompanyar des del seu naixement, José Palamós i el seu acordió van ensenyar a veure el millor de la vida als seus familiars, amics i públic. Per això, 30 anys després de la seua mort, en la memòria de què van tindre el plaer de veure-li actuar encara sonen les notes musicals del la seu acordió.

Hui, Puçol, el seu poble natal, li recorda i homenatja des de fa anys amb un carrer que porta el seu nom

07 Novembre 2010
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres