Festes de Sant Miquel: tradició, participació i llarga vida

Festes de Sant Miquel: tradició, participació i llarga vida

Les festes del carrer Sant Miquel van arribar a la seua fi el dia 29 de setembre. Han sigut uns dies d'homenatges, records, amistat… però sobretot de tradició. “Fa anys altres carrers també tenien les seues festes, però es van perdre, en canvi nosaltres hem resistit i continuarem mantenint els nostres festejos en honor a Sant Miquel durant molts anys”, assenyala una de les veïnes.

“Jo diria que són unes xicotetes festes però al mateix temps són molt grans, perquè encara que només comprenen un carrer, tenen moltíssima història, una gran tradició darrere d'elles, i molta gent que any rere any s'esforça per mantindre”, observa Inma Carrasco, una de les veïnes del carrer Sant Miquel.

Com ve sent habitual des de fa un segle, els veïns d'esta travessia del nucli antic han celebrat les festes en honor al Sant que dóna nom al carrer. El primer dia, el divendres 24, es van celebrar les tradicionals paelles: “va haver-hi moltíssima participació, i per a mi personalment és l'acte més divertit que se celebra, perquè ens ajuntem tots els veïns i ho passem genial”.

El dilluns 27 de setembre va ser el dia triat per a celebrar un dels esdeveniments més famosos i esperats de les festes de Sant Miquel, l'embolada del Miguelito, un simpàtic bou de cartó que fa les delícies dels més xicotets, perquè com afirma Inma, “sempre talla la corda un xiquet del carrer, és una festa dedicada especialment per a ells”.

És un bou amic dels xiquets, de fet, són molts els xiquets que literalment es transformen en Miguelito, però la seua posada de llarg no té res a envejar als bous embolats de veritat: amb les boles enceses, la corda, el piló… “Vull assenyalar que l'embolada del bou es fa per cortesia de José Comes, que corre amb els gastos de les boles, els ferros… si no fóra per ell no seria possible”, assenyala esta veïna. 

Quan els veïns més xicotets de Sant Miquel es van cansar de córrer davant del bou de cartó, Miguelito es va guardar en el caixó fins a l'any que ve i els veïns van eixir a sopar al carrer d'aixellet.

L'endemà, els festers, que en este cas no són altres que els membres del veïnat, van berenar xocolate i van invitar tots els assistents, curiosos i passejants a este apetitós piscolabis previ a la processó. “Després del xocolate ens en vam anar a passejar el sant pel carrer i al final vam eixir a sopar, una altra vegada al carrer amb l'entrepà davall el braç”, conta Inma.

El dimecres 29 és el dia gran de la festa, el dia del patró del carrer, “eixe dia fem una gran celebració. A les 8 del matí va haver-hi una bona despertà perquè tots els veïns es posaren en peu; a les 12 es va celebrar la missa en honor a Sant Miquel i a tots els difunts del carrer. Curiosament eixa missa sembre l'oficia un capellà del carrer Sant Miquel, en esta ocasió el senyor Vicent Pérez, un rector que viu a Miami, que ve al setembre a Puçol i així participa en esta missa”, explica la veïna.

En acabar la missa, van portar al sant en processó pel carrer i finalment ho guarden en una de les cases: “és tradició guardar el camina i el sant a casa d'un dels veïns del carrer, cada any li toca a u, i diuen que et dóna sort, si et toca acollir Sant Miquel en ta casa tindràs un any de bonança”.

Este mateix dia, a les 2 del migdia, es va tirar una traca de cap a cap del carrer, i a la vesprada els veïns van eixir abillats amb disfresses casolanes a la cavalcada, “va haver-hi molta participació, és molt divertit perquè nosaltres no comprem les disfresses fetes com es fa en altres cavalcades, sinó que els confeccionem nosaltres mateixos i això té molt més mèrit”.

Amb el sant ja descansant en una de les cases del carrer de què és patró, els veïns comencen a pensar en les festes de l'any que ve, “la veritat és que cada any ens és més difícil econòmicament, perquè l'ajuntament col·labora amb nosaltres, ens donen 370 euros, però això és el que ens costa la traca! Nosaltres posem uns 20 euros per casa, i així i tot hi ha molta gent que ens ajuda, com José Comes…”, assegura Inma.

Passe el que passe, segur que els veïns de Sant Miquel aconseguixen trobar la forma de continuar amb les seues festes, ja ho van fer durant la fam canina de la postguerra, i si aquella catastròfica situació no va acabar amb elles, no ens cap dubte que les festes resistiran també ara. De fet, l'origen de Miguelito es remunta precisament a la postguerra: no hi havia diners per a comprar un bou, i si algú l'haguera comprat segurament se l'haurien menjat, així que la tradició va subsistir gràcies a la imaginació popular i, literalment, els veïns es van transformar en Miguelito… i des de llavors porta més de setanta anys recorrent el carrer Sant Miquel en companyia dels més xicotets, que l'adoren.

“Nosaltres ens encarregarem que persistisquen durant molts anys, i després només ens queda esperar que els jóvens ho continuen també, encara que jo crec que sí perquè, per exemple, els meus fills estan encantats i jo crec que seguiran la tradició mentres puguen”, assenyala Inma. L'èxit i la participació que ha tingut esta celebració un any més, pareix augurar una llarga vida a les festes de Sant Miquel.

Informa: Cristina Soriano

Nit de paelles, un punt de trobada

 Més fotos de la notícia

04 Octubre 2010
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres