Farmàcia de guardia

Dijous 13
E. Aznar - J. A. Boso

El temps a Puçol

centro salud2 val


quepaso portada 1 val def

Crònica de tres voluntàries a Guatemala (3): s'endurixen les condicions però la solidaritat també aflora entre els aldeans

Crònica de tres voluntàries a Guatemala (3): s'endurixen les condicions però la solidaritat també aflora entre els aldeans

Coincidint amb l'Exp0'7 del 2011, les voluntàries de Puçol que van viatjar este estiu amb els missioners combonians estan realitzant xarrades pels col·legis per contar de primera mà la seua experiència. Com ja vam fer amb les cooperants d'Uganda, publiquem ara la tercera i última part del diari de viatge de Guatemala.

Les voluntàries de Puçol Raquel Sanz, Belén Moreno i Raquel Durbà van mamprendre un viatge solidari a Guatemala el passat mes de juliol per a acompanyar els missioners combonians en un projecte de cooperació amb les comunitats indígenes del nord del país. Durant un mes van estar ajudant xiquets, jóvens i famílies en la seua formació i millora de les seues condicions de vida. Una experiència que els ha marcat, i per això volen transmetre-la a través de xarrades entre la població estudiantil de Puçol.

Igual que les cooperants d'Uganda, les tres voluntàries de Guatemala van escriure un diari de viatge mentre va durar la seua estada. Ara publiquem la tercera i última part, que comprén els dies 16 al 29 de juliol.

16 al 24 de Juliol: Aldea El Aguacate: coneixent els q'eqchi'

L'experiència en esta aldea va ser molt diferent de la de la primera. Ací la gent només parlava q'eqchi' i només alguns hòmens adults parlaven un poc el castellà. Açò va fer que l'acollida no fóra tan bona com en la primera aldea.

Ens van dir que el gran problema era que hi havia molts casos d'alcoholisme i la posició de l'home i la dona era molt diferent, ja que la dona estava molt més sotmesa als hòmens. A més, les condicions de vida en esta aldea eren molt més dures, al no haver-hi riu havíem d'esperar que ploguera per a poder dutxar-nos. Si no, havíem de dutxar-nos amb aigua d'un pou que feia molta olor a claveguera.

La quantitat de menjar que se’ns donava era molt menys i hi havia dies en què no podíem menjar tres vegades, sinó menys, ja que s'oblidaven de portar-nos menjar, i altres vegades, quan ens la portaven, la quantitat era molt poca per als sis persones del grup.

En esta aldea vam intentar fer activitats amb els jóvens però no vam obtindre resposta. No obstant, amb els xiquets va ser un poc millor, encara que eren molt tímids i tenien poca iniciativa, per la qual cosa ens costava molt que es mogueren. A més, ens vam adonar que xiquets i xiquetes no es relacionaven ni jugaven junts.

En esta aldea vam tindre moments que ens van marcar en tot el viatge i que ens van mostrar com eren de solidàries les persones. El primer d'ells va ser una família de castellans que venien d'una aldea veïna amb què vam agarrar molta confiança. Ens van contar que hi havia mala relació entre q'eqchi' i castellans i que els primers, a l'haver-hi estat sempre reprimits pels castellans simplement per ser d'una altra ètnia, marginen els castellans per por a ser una altra vegada emplaçats a una posició social inferior.

Estes persones ens van contar com les seues filles les marginaven en el col·legi. Però a més, la font de què tots els alumnes bevien aigua estava contaminada i una de les xiquetes es va contagiar d'hepatitis.

Nosaltres els vam explicar que estàvem passant un poc de fam i que no sentíem una tan acollida tan calorosa per part de la comunitat com en l'altra aldea. L'endemà va arribar esta família amb espaguetis, formatge i fesols en grans quantitats perquè no passàrem fam.

Una altra cosa que va marcar el nostre viatge va ser el tracte amb Dina i la seua família, als que  vam conéixer el dia que vam tornar a Sant Lluís des de la primera aldea. Esta família ens va tractar molt bé i ens va donar tot el que podia donar-nos. Per exemple, a mitjan l'estada ens vam quedar sense aigua i els vam cridar per si ens podien fer el favor de portar-nos un poc, i l'endemà a les sis del matí es van presentar en l'aldea -que estava a dos hores de camí de sa casa- amb aigua i fruita. Per si açò no fóra suficient, l'endemà van tornar a pujar a menjar amb nosaltres.

Este segon dia va vindre tota la família i van estar fent les activitats dels xiquets amb nosaltres. Els dos fills més xicotets es van quedar tres dies a viure l'experiència amb nosaltres. Per tots els detalls que van tindre, a esta família li vam agarrar molt d'afecte.

730-voluntarias_zapote-3

25 de Juliol: dinar amb el candidat de Sant Lluís

Vam tornar a Sant Lluís i vam estar dinant amb la família del candidat a l'alcaldia de Sant Lluís pel Partit Patriota, que és el partit que ha guanyat les eleccions de Setembre de Guatemala.

26 al 28 de Juliol: Visita al Salvador

El dia 26 vam eixir des de Sant Lluís cap al Salvador. En este viatge ens va acompanyar Dina, cosa que ens feia molta il·lusió per com ens hi havia tractat de bé i atenció durant tot el temps des que la vam conéixer. Com vam arribar ja a l'hora de sopar, van vindre a arreplegar-nos a l'estació d'autobusos una família que eren amics de Jesús i de Dina. Ens van portar a sopar el menjar típic de El Salvador: pupusas.

Després vam arribar a la casa dels combonians en Sant Salvador, que estava al capdamunt d'una muntanya. Des d'allí vam poder contemplar les vistes precioses de la ciutat.

L'endemà vam estar visitant l'església on va ser assassinat Monsenyor Romero i la casa on va viure. Monsenyor Romer va ser bisbe de El Salvador i va lluitar pels drets humans denunciant en les seues homilies violacions dels mateixos i mostrant el seu suport a les víctimes polítiques del seu país. Va ser assassinat per lluitar i per manifestar obertament la seua opinió  sobre la situació que vivia el país.

Després vam anar a un centre comercial. Este va ser el primer contacte que vam tindre amb una vida més occidental. Tot el que hi havia allí ens pareixia un luxe, actuàvem com si mai no haguérem vist una botiga o un ascensor... i ens vam sentir un poc fora de lloc després d'un mes vivint en les condicions que havíem viscut.

A la vesprada, vam estar visitant la capital, la plaça major de San Salvador i la tomba de monsenyor Romero. També vam estar passejant pels carrers de la ciutat. Ja a la nit, vam sopar el que ens va paréixer tot un luxe i ens va posar molt contents a tots: pizza. Després vam anar a pegar una volta amb la comunitat de Sant Salvador.

Les sensacions que vam tindre quan vam arribar al Salvador va ser que, encara que era el país veí a Guatemala, era un lloc molt més desenvolupat i amb un nivell de vida molt més alt.

El dia 28 vam tornar a Guatemala, encara que vam haver d'estar esperant en la frontera, perquè a Guatemala hi havia hagut una vaga de professors perquè feia mesos que no cobraven i havien tancat fronteres com a conseqüència d'esta vaga. Açò va fer que arribàrem a Guatemala molt més tard del que estava previst.

29 de Juliol: Tornada a Madrid

Informa: Raquel Sanz, Belén Moreno i Raquel Durbà 


Més informació:  

 fotos_noticia

730-voluntarias_zapote-4

 

08 Desembre 2011
FaceBook  Twitter  

Altres