El dia de la tercera edat: “a la taula i al llit, al primer crit”

El dia de la tercera edat: “a la taula i al llit, al primer crit”

Encara que l'1 d'octubre està oficialment considerat com el “dia de la tercera edat”, a Puçol la celebració es realitza un poc abans, per a fer-la coincidir amb un dels dies de les festes de setembre. Enguany, com a novetat, els més de nou-cents inscrits van haver de repartir-se en dos dinars, perquè no hi ha cap restaurant en la població amb capacitat per a alimentar-los a tots al mateix temps.

 

Durant l'últim terç del segle XX, era Sant Joan la data elegida per a reunir als majors de la població en un dinar de germandat, al mateix temps que s'homenatjava als veïns de més edat de Puçol amb una placa commemorativa i la visita de les autoritats i veïns.

Aquella celebració també tenia una altra particularitat, calia acudir al dinar amb autobús, ja que se celebrava en poblacions veïnes, com El Puig o Rafelbunyol, en les que hi ha locals amb capacitat suficient per als més de huit-cents jubilats i pensionistes que habitualment s'inscrivien.

En el segle XXI, esta celebració seguix vigent, encara que ara es realitza durant les Festes populars i patronals en el mes de setembre: suprimida la placa i la visita (entre altres coses perquè alguns consideraven que eixe homenatge era en el fons una despedida, per allò de lo avançat de la seua edat), el imprescindible dinar del migdia es complementa ara amb un ball "fins que el cos aguante", una sesta reponedora de forces i, ja a la nit, una actuació musical especialment dedicada als majors, on les varietats i l'humor són part fonamental.

A més, per allò de facilitar l'accés i estalviar costos (els autobusos són un gasto innecessari en temps de crisi), el dinar es realitza en un local de la població, enguany en el Restaurante Puzol, però dividit en dos dies consecutius, ja que la seua capacitat sols abasta els cinc-cents comensals.

Amb el mateix menú, però amb més de quatre-cents cinquanta comensals distints en cada jornada, abans del dinar, els representants dels dos clubs de jubilats i els de la corporació municipal es van dirigir als assistents amb les habituals paraules d'agraïment per la seua labor d'anys i, per descomptat, animant-los a continuar disfrutant de les festes i, sobretot, de la vida.

Paco Claramunt (de la junta del club de jubilats ASVAT), Conchín Marsans (del club de jubilats UDP), Estrella Carcasona (regidora de la tercera edat) i l'alcalde José Vicente Martí, van ser els encarregats de presentar cada un dels dos dinars amb discursos en què el record a què ja no podien acudir a la festa també va estar present.

Però no era una jornada per a records tristos, sinó per a disfrutar.

Així ho va entendre perfectament Josep Vicente Martí, el qual, lluny de prolongar el seu discurs inaugural, veient la cara dels més de quatre-cents iaiets, molts d'ells ja armats amb els coberts i el tovalló de rigor, va preferir no estendre's en la seua intervenció i reduir les seues paraules a una proclama de sobra coneguda per tots: "a la taula i al llit, al primer crit".

No tenim constància del que va poder succeir eixa nit, però la vesprada va ser el moment ideal per a rememorar balls d'altres èpoques, cada un acostant-se el que podia o li deixaven, gràcies a l'incansable Márion, sempre disposat a punxar èxits dels vells LPs (o inclús mítics EPs, hui peces de col·leccionista)... tot això, naturalment, després d'haver-hi donat bona compta d'una taula en què tots van complir amb els preceptes que, moltes dècades abans, els havien inculcat els seus pares: cal menjar-se tot el que a un li posen en la taula, absolutament tot.

 

26 Setembre 2009
FaceBook  Twitter  

Altres