Dona't pressa lentament i arribaràs a palau

Dona't pressa lentament i arribaràs a palau

Un any més el Centre de Dia de Menors Martínez Coll obri les seues portes i ho fa amb una excursió al Palau dels Ducs de Borja, a Gandia. Però açò és només un botó de mostra, el nou curs promet ser apassionant… Ens ho conta Alfredo Carlos Torres, tècnic municipal de serveis socials.

Corren temps inconvenients. Temps de precipitacions i ofecs, de desesper, de desesperances.

Les dificultats que assalten una família hauran de ser resoltes amb l'esforç de cada un dels seus membres. La unitat familiar, com a conjunt, s'entregarà a la superació dels problemes amb solucions que requerixen del compromís personal de cada un de les persones que la integren. Açò implica també els xiquets i les xiquetes els que han d'afrontar realitats que, si a un adult li “queden” grans, a ells els vénen a resultar verdaderament immenses.

Però han de fer-lo, no tenen  alternativa. Pel nostre costat, què menys que ajudar-los.

D'aquell mode canta el vell refrany en desús que ve a dir una cosa així com que pas a pas, amb tacte, esforç i determinació, lentament però amb tenacitat, podem aconseguir allò que ens proposem. I és que, a més de ser un antiquíssima dita popular, este “Date pressa lentament i arribaràs a palau” podria ser el sant i senya del treball que, un any més, es continuarà realitzant des del Centre de Dia de Suport Convivencial i Educatiu Martínez Coll de l'Ajuntament de Puçol.

Arranca un nou curs escolar en el nostre centre de dia i, per una sola vesprada, ens hem oblidat dels problemes i les adversitats que hui més que mai ens definixen, per a transformar-nos en allò que no vam ser, en aquells que ni som ni serem. Un arriscat joc tan inversemblant com necessari, tan ple de bogeria com de trellat.

El passat 17 de setembre, part dels  menors del centre de dia van anar fins a Gandia per a conéixer un dels edificis d'arquitectura civil més característics i impressionants del seu temps, el Palau dels Ducs de Borja.

La visita va ser teatralitzada pels propis menors a qui van ser assignats diferents personatges (Duc, Duquessa, cavaller, pintor de frescos, dama, etc.) per a encarnar la història de les persones que van habitar el palau durant els diferents segles. Abillats amb casaques i barrets nostres xiquets i xiquetes van visitar les distintes sales i cambres de l'edifici.

L'eixida va servir inclús per a aprendre alguns balls medievals així com per a prendre seient en el mateix Saló del Tron d'un Palau Ducal que reunix estils arquitectònics molt variats i els patis i corredors del qual durant aquella tardana vesprada d'un estiu ja en potència van ser ocupats per les alegries i les carcallades d'uns xiquets quasi, quasi, quasi tan audaços i valerosos com aquells heroics cavallers de l'Edat mitjana.

—Avant!

—Veieu aquella torxa?

—Veieu la senda que enllumena lleument?

—Feu-me cas quan vos dic que per ací se'n va a palau.

Informa: Alfredo Carlos Torres
Tècnic de Serveis Socials

884-aymann-caballero

884-sheera-dama

 

 

24 Setembre 2013
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix