Jordi Garcés, profeta en la seua terra: investit Fill Predilecte de la Vila de Puçol

Jordi Garcés, profeta en la seua terra: investit Fill Predilecte de la Vila de Puçol


Un saló de plens ple, amb gent de peu en els corredors. Una corporació de gala, tots lluint la insígnia municipal. Àmplia presència del món de l'educació, alguns ja jubilats. I un protagonista: Jordi Garcés, catedràtic de la Universitat de València i, des del 22 de gener, Fill Predilecte de la Vila de Puçol.
 

L'acte d'homenatge a Jordi Garcés va ser molt més que el nomenament d'una persona com a Fill Predilecte del poble, va ser abans que res un reconeixement de tot un poble a una labor, la del col·lectiu docent, materialitzat en una persona, Jordi, però amb al·lusions contínues a eixos altres professors que han desfilat tant per la seua pròpia vida com per la de la resta dels assistents. Alguns d'ells, ja jubilats, estaven presents en la fila tercera, no més avant per a no cridar massa l'atenció.

"No hi ha res més reconfortant per a una família que ser testimoni del progrés d'un dels seus fills, saber que els fonaments del seu camí s'han forjat ací, entre nosaltres, amb nosaltres". Eren les paraules amb què José Vicente Martí, l'alcalde, intentava sintetitzar tot el que este reconeixement significa, però, com quasi sempre succeïx, les paraules es quedaven curtes, no eren suficients per a transmetre tots els sentiments que en el saló de plens s'estaven vivint.

I és precisament dels sentiments del que més es va parlar, i sobretot d'un: la solidaritat.

Vicent Sanjosé, professor universitari que va ser l'encarregat de divulgar part de l'extensa trajectòria professional de Garcés, va insistir en la seua labor de continu aprenentatge, però no per a acumular mèrits: "Jordi sempre ha aprés per a ensenyar, per a donar-se als altres". En això consistix el magisteri, d'ací que moltes de les seues xarrades siguen precisament això: classes magistrals.

Una idea que també va reprendre l'escriptor Manel Alonso quan va realitzar un repàs per la trajectòria personal de Jordi, aquell xiquet amb el que jugava quan eren xicotets, fill d'un llaurador que li invitava sempre a estudiar, jove amant del món taurí, autor finalment de Cent anys de bous a Puçol, l'únic llibre sobre la festa per antonomàsia de la població: "i tot això sense que cap dels dos hàgem superat encara l'1'70 d'estatura".

Com el propi Jordi Garcés va admetre en el seu mesurat discurs, ple d'agraïments cap a tots aquells professors que a ell li van ensenyar un dia, la seua labor quotidiana es basa en tot el que aprén i en tot el que u és capaç de transmetre; és, en definitiva, la labor del docent: ensenyar el que prèviament ha aprés. Un discurs en què també va tindre paraules d'elogi per a la seua família, tant que, a més, va acceptar compartir amb la seua filla xicoteta, Sofía, el moment més aplaudit: junts van recitar a duo les paraules clau dels contes de cavalleria, tot el que necessita l'heroi per a triomfar, "l'honor".

Un honor que ens acompanya sempre, no és flor d'un dia. Com assenyalava l'alcalde al finalitzar les seues paraules, poc abans del vi d'honor que va posar fi a l'entranyable acte: "precisament ara, en esta època de vaivens socials i de desastres la magnitud de les quals ens desborda, resulta fàcil sentir-se solidari. Però Nord i Sud conviuen en les nostres latituds sense que alguns siguem capaços de percebre-ho. El Sud està també en els marginats, en els exclosos, en els que precisen ajuda per a viure amb dignitat en el si del nostre propi municipi, sense allunyar-nos més".

Creador i investigador infatigable, disposat sempre a aportar els seus coneixements  i la seua ajuda a projectes socials realitzats des de la Universitat, però també des del seu propi interés per aprendre, per entregar-se als altres, la seua labor va meréixer a l'octubre del 2009 el reconeixement com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de Sant Pedro Chimbote a Perú.

Aquell va ser el punt de partida perquè l'Ajuntament de Puçol decidira que Jordi, acostumat a anar contra les idees preconcebudes, també havia d'anar contra les lleis no escrites. Ningú és profeta en la seua terra, apunta un d'eixos textos mai escrits. Jordi Garcés sí, des del 22 de gener és Fill Predilecte de la Vila de Puçol. És l'homenatge i el reconeixement del poble de Puçol a un dels seus veïns més il·lustres.

 

26 Gener 2010
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix