Article de VOX del mes d'abril: «Quan la realitat supera la ficció»

Este és l'article de VOX d'abril, titulat Quan la realitat supera la ficció. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

Lamentablement la realitat ha superat a qualsevol ficció imaginable. Ens han llevat La Pau, ens han anul·lat la llibertat i ens han despertat bruscament del somni que la vida és nostra. Ja no importa lluitar pel canvi climàtic, el feminisme, els drets dels animals, prohibir dir floretes, el sí és sí, reduir les despeses en sanitat o en defensa, etc., i tantes coses més que s'havien inventat els polítics de torn per a entretindre a la població mentre ells continuaven avançant en els seus propòsits ocults.

Ara s'han acabat les presses, les coles del metre, els embossos amb el cotxe, les cites clandestines, les infidelitats, aguantar als caps, les reunions amb els amics o el simple fet de prendre un cafè o un refresc.

Ara tot és pau en l'exterior, i solament la Mort mana i tria a l'atzar, o no, com a mestressa i senyor d'este univers, perquè supose que la mort és universal i immortal en si mateixa. L'àngel negre no distingix d'ideologies, edats, sexes o rics o pobres, quan sega amb la seua dalla s'emporta l'ànima de tots els que aconseguix en el seu camí.

Els altres som números sense veu ni vot en este tràngol que paguem a l'estat IBI, IVA, IRPF, taxes, quotes d'autònoms, SS, etc. i no importem a ningú en temps de crisis, on cadascun mira per ell i l'ésser humà es convertix en animal per a intentar sobreviure, com estem veient ja a Itàlia o altres països, on la fam et lleva la por al virus o a les forces públiques.

Se suposa que tot tornarà al seu llit, però ja res serà igual. Les ferides no es tancaran mai, els records no ens els esborrarà cap psicòleg, i els responsables, si n'hi va haver, espere que sàpien portar-los on toc jutjar-los per la seua ineficàcia, falta de previsió, per desoir als experts, per irresponsables i per responsables directes o no, dels milers de morts per esta pandèmia que podia fer-se evitat en gran part si el Govern haguera posat mesures els sis primers dies de març, contra un previsible enemic invisible que estava arrasant en altres països, i que anava a arribar ací Sí o Sí, com un tsunami terrorífic i no respectant edats, sexes o classes. I lamentablement, els meus majors temors es van fer realitat.

Alguna cosa no hem fet bé perquè un virus ens pose sobre les cordes en ple segle XXI, no sé si la negligència dels polítics urbanites i progressistes que es creien intocables o la idiotesa d'un món millor amb drets adjudicats a col·lectius improductius. Només espere que aprenguem d'això, encara que tal com veig les accions del des-govern que ens governa, més aviat crec que serà que no.

Però ara, quin més dona, ara tot és negre o gris. Espere que la primavera ens porte vida, natalitat, riures. Però mai més tornarem a confiar en el sistema. Ha quedat clar que no som res, que això en qualsevol moment això pot tornar a passar.

En estos moments, en la meua ment hi ha una gran batalla lliurant-se. Intentant trobar respostes que no existixen. El com, l'on o el perquè. Només veig milers de cadàvers, desenes, centenes o milions de morts amb una etiqueta penjada amb el seu nom i dades, amuntegats en qualsevol nau. Què més dona! Si no ens diuen la veritat, si cada mitjà de comunicació estatal està rebent diners per a comprar les seues voluntats.

Només em queda felicitar a tots els alcaldes i corporacions que van saber previndre la pandèmia i es van aprovisionar a temps de guants, gels, màscares… els altres han anat de cul després perquè durant el temps previ sol es van preocupar de les seues setmanes o mesos de la dona i preparant les seues manifestacions i posada en marxa de quiosquets.

També vull mostrar els meus respectes i admiració a tots els alcaldes i càrrecs públics que cobren sou de l'administració i estan donant-ho, o part d'ell, als més necessitats. En moments així és quan el poble ha de veure la involucració dels seus mandataris.
Ja ho diu el refran, no som res.

Una opinió de VOX Puçol

logo-vox

27 abril 2020
FaceBook  Twitter  

Altres