L'altra cara de les eleccions: un llarg dia per als membres de la mesa i una experiència per a no oblidar

L'altra cara de les eleccions: un llarg dia per als membres de la mesa i una experiència per a no oblidar

Per a milers de ciutadans el 20 de novembre del 2011 serà recordat no sols per ser el dia en què el Partit Popular tornava a guanyar unes eleccions generals, sinó per haver sigut “agraciats” per a estar en una mesa electoral. Una llarga jornada que va agradar a uns més que a altres, però on tots van ser testimonis directes de la democràcia.

Ajuntament de Puçol. 21 de novembre del 2011. 00.30 hores: amb cares de cansament van arribant a poc a poc els representants de l'Administració junt amb els presidents de les meses electorals per a entregar tota la documentació de la jornada. Tres sobres que contenen actes, credencials, llistes del cens... en definitiva, els resultats d'un dia esgotador que havia començat quasi 16 hores abans i que ha tingut com a protagonistes els ciutadans, com mana la democràcia.

Alguns repetien experiència com a membres de la mesa electoral, però la majoria s'enfrontava a un repte desconegut, per això els nervis, la curiositat, inclús l'angoixa van estar presents en els primers moments de la jornada. Sobretot quan algun suplent s'assabentava a les 8 del matí que hauria de quedar-se. Va ser el cas del Centre Júnior Apocalipsi, on un veí suplent va accedir finalment a estar en la mesa en observar que el sorteig havia donat com a vàlida a una persona amb una discapacitat física que li impedia estar en les millors condicions.

Gràcies a l'ajuda dels interventors dels partits polítics i també dels representants de l'Administració, les meses es van constituir amb normalitat i la jornada electoral va transcórrer sense incidències de cara als electors.

 

Tantes hores junts donaven per a molt.
Per a conéixer-se un poc millor, compartir provisions en forma de café i algun dolç per a aguantar l'estirada, i inclús debatre sobre qui guanyaria

Tantes hores junts donaven per a molt. 

Per a conéixer-se un poc millor, compartir provisions en forma de café i algun dolç per a aguantar l'estirada, i inclús debatre sobre qui guanyaria

 

Però tantes hores junts donaven per a molt. Per a conéixer-se un poc millor, compartir provisions en forma de café i algun dolç per a aguantar l'estirada, i inclús debatre sobre qui guanyaria. Clar que açò va ser ja quasi al final del dia, perquè durant el matí i el migdia la gran participació obligava a la mesa a estar coordinada: buscar cada nom en la llista del cens, comprovar que és correcte, apuntar-lo en un altre llistat i per fi, permetre un a un tots els vots. Una tasca que sembla senzilla però que requerix concentració per no equivocar-se, i que afortunadament va comptar amb el suport dels interventors en tot moment.

Quan el rellotge va marcar les 8 en punt de la vesprada, els col·legis es tancaven el públic i arribava el moment de la veritat. Després d'incloure els vots per correu i els dels membres de la mesa i interventors, s'obrien les urnes i donava començament l'escrutini. A pesar que el cansament anava fent mossa, el moment requeria la màxima atenció.

Així, un a un anaven obrint-se els sobres, i com si d'una cadena de muntatge es tractara, cada membre de la mesa assumia una tasca quasi sense dir res: uns obrien sobres, altres “cantaven” el partit, mentre la resta ordenava les candidatures i comptava els vots, primer del Congrés i després del Senat (este últim amb les seues particularitats de vot, la qual cosa feia el recompte un poc més lent), amb el repàs final del president i l'anotació en les actes. I tot davall l'atenta mirada del públic que va voler acostar-se a vigilar que el recompte no tenia trampa.

Finalment, després de quasi 4 llargues hores, es donava fi a l'escrutini. La tònica general va ser la normalitat, dominada per un poc de tensió en el recompte, perquè calia assegurar-se que el nombre de paperetes coincidia amb l'anotat en les llistes, i alguna que una altra sorpresa amb els vots nuls, el que es va agrair perquè va permetre alguna broma i rialles entre els membres de la mesa.

Però encara quedava firmar totes i cada una de les actes, llistes, vots nuls, i finalment ficar-ho tot en els sobres i entregar-ho en l'ajuntament. Este últim pas corresponia als presidents, mentre la resta de la mesa es despedia amb besos i abraços per l'experiència compartida, i alguns amb molta alegria al saber-se ja els resultats electorals.

En definitiva, una llarga jornada no exempta d'anècdotes, cansament, molt de paperam i per què no dir-ho, també un poc de fam.

A pesar de la reticència i resignació del primer moment, la majoria d’agraciats en este sorteig electoral van canviar l'actitud segons avançaven les hores i finalment es van anar a casa amb la sensació d'haver viscut una nova experiència que els ha permés, en part, ser protagonistes d'un moment històrico-polític que segur no oblidaran.

Informa: Susana Fernández Piqueras

fotos_noticia

792-susana_en_mesa_electoral-3

 

21 Novembre 2011
FaceBook  Twitter  

Altres