Pepa Conesa, la nova regidora d'agricultura, tercera edat, consum i revitalització del nucli antic

Pepa Conesa, la nova regidora d'agricultura, tercera edat, consum i revitalització del nucli antic

En el seu DNI diu Mª Ascensión, encara que ella sempre ha preferit que li diguen Pepa Conesa. Es considera una persona activa, a qui li agrada fer coses, prova d'això són els quatre anys de presidenta de l'escola de ball del Sindicat Agrícola, que li han servit d'experiència per a afrontar potser el repte més difícil de la seua vida professional: des del passat mes de juny és la regidora responsable de la tercera edat, agricultura, consum i revitalització del nucli antic.

''He passat díhuit anys cuidant ma mare i la meua tia, que estaven malaltes, per això considerava que estava preparada per a treballar amb la tercera edat i vaig demanar eixa regidoria. El camp sempre ha sigut una passió meua, pel que també era fàcil que em tocara. Les altres dos regidories me les va assignar l'alcalde''.

Encara no ha pogut treballar a fons amb els majors, perquè durant l'estiu a penes ha tingut temps de contactar amb cada col·lectiu i convocar l'assemblea del club municipal de jubilats i pensionistes per a elegir la nova junta directiva. Però ja sap que l'Espai Social dels Majors donarà molta faena: ''hem preparat la documentació per a sol·licitar a la Conselleria que ens la incloga dins de la xàrcia de centres especialitzats d'atenció als majors, amb la qual cosa es podria muntar un bon grapat de serveis, com podòleg, fisioterapeuta o massatges''.

De moment la subvenció no arriba, pel que les úniques activitats que estan a ple rendiment són les més lúdiques, com els balls en l'Espai Social La Barraca els dissabtes i diumenges a la vesprada, els sopars una vegada al mes i les xarrades formatives que ja venia organitzant la regidoria de la tercera edat.

''Parlem de persones que han treballat tota la seua vida, ja és hora que es divertisquen. A més, mentre ho fan no es preocupen per la seua salut, pel seu estat anímic o per eixos problemes que sempre ronden pel cap dels majors''.

Més activitat ha tingut en l'àrea d'agricultura: des de juliol les avionetes de la Conselleria fumiguen els camps com a protecció per a la ''ceratitis capitata'', més coneguda com la mosca de la fruita.

A més, durant l'estiu la patrulla rural de l'Ajuntament hi ha estat posant trampes en els fruiters i inclús s'ha llançat una campanya perquè els veïns que tenen fruiters dins de les seues cases acudisquen a l'Ajuntament a demanar el tractament, que és gratuït: ''la mosca afecta a la figuera, el caqui, l'albercoc, la bresquillera, la perera, la vinya, el xinxoler, el codonyer, la pomera, el cirerer i la prunera. A mitjan setembre ja portàvem repartides 200 trampes per a fruiters i 30 llibres de Malation, però és important que els que tenen algun fruiter en el seu xalet o en una finca tancada vinguen a arreplegar el tractament gratuït com més prompte millor, perquè quan madure la fruita les trampes amb proteïna perden la seua eficàcia ja que la mosca acudix directament a la fruita''.

Al setembre el major perill se centra en la fruita extraprimerenca, com l'arrufatina, marisol, clausellina, okitsu i oroval.

Per a combatre la mosca en els camps de cítrics l'Ajuntament disposa de 450 litres de Malation i altres tants de proteïna per a les trampes. D'ací a un mes els cítrics amb major perill seran els de maduració primerenca, com la clemenules o la satsuma, per al tractament de la qual l'any passat es va repartir un total de 288 litres de Malation i enguany se espera una quantitat semblant.

23 Setembre 2003
FaceBook  Twitter  

Altres